L’àvia Paula era d’Almeria. Va morir jove i no em va poder ensenyar res de la seva cuina, tret d’aquests “roscos”, com en deia ella, que m’han arribat a través de la meva mare. Els solíem fer els dies de pluja.
Ingredients:
Farina, aproximadament 450g
7 cullerades d’oli d’oliva
7 cullerades de sucre
7 cullerades de llet
Ratlladura de llimona
1 ou
1 polsim de bicarbonat
Preparació
Fregiu l’oli en una paella; just quan s’hagi escalfat, el traieu del foc i el deixeu refredar
Garbelleu la farina i prepareu-la en forma de bolcà. Al mig poseu l’ou i el sucre perquè es vagi barrejant, després aneu incorporant ben a poc a poc, l’oli, el polsim de bicarbonat, la llet, la ratlladura de llimona i l’últim la farina. Ho aneu pastant fins a fer-ne una pasta homogènia.
Aneu agafant petites porcions de pasta per fer-ne bastonets de la mida d’un dit de gruix que, un cop fets, aixafareu amb un dit sobre la taula per deixar-los com una cinta. Llavors, els doblegareu pel mig i els donareu forma de llaç.
Els anireu col·locant en una safata. Quan els tingueu fets, prepareu una paella amb l’oli suficientment abundant per fregir-los sense cremar-los. Han de quedar daurats per fora, però esponjosos per dins.
Quan els tireu a l’oli calent, cauen al fons i quan gairebé estan cuits suren. Deixeu-los sobre una safata amb paper absorbent i empolvoreu amb sucre llustre (opcional).
Veureu que n’he fet un quants d’infantils, en record d’aquella època que els he donat forma de pa, cargols...
És una massa ideal per gaudir treballant amb els menuts.
