diumenge

Borregos


M’encanten els borregos ja de ben menuda, sobretot amb llet i cola-cao!
Ja duia la idea de fer-los a casa des de feia molt de temps i, després de que ahir quedés matafaluga i comí perquè en Narcís va fer els bunyols,  vaig pensar que seria una bona ocasió per  fer l’intent. No n’havia fet mai, com tampoc, havia treballat mai amb llevat fresc.

Vaig recordar que feia pocs dies el bloc de Menja de Bacallà  havia fet una entrada amb una explicació acurada dels orígens d’aquestes postres. I, cap allà que vaig anar. Gràcies per la recepta!

Com veureu, he adaptat una mica la seva recepta perquè tenia por de fer-ne masses i també perquè no tenia algun dels seus ingredients. Però si els voleu fer més com els originals, us recomano feu servir llard com us recomana el bloc Menja de bacallà.

Ingredients:

100 gr de farina de força
100 gr de farina fluixa
50 gr de mantega
10 gr de llevat fresc
1 ou
20 gr de llet
36 gr de sucre
1 culleradeta d’anís
1/2 culleradeta de matafaluga
1/2 culleradeta de comí
1 polsim de pell de llimona ratllada

Elaboració:

Prepareu el forn a 180º
Traieu la mantega de la nevera
Unteu amb oli la safata del forn

En un bol amb la llet tèbia desfeu el llevat amb una mica de farina de força i  deixeu fermentar fins que dobli el seu volum.
Mentrestant podeu anar preparant la resta d’ingredients per tenir-los a punt.
Si veieu que la massa ja està, és l’hora de preparar la màquina per pastar amb tots els ingredients: l’ou, el sucre, la ratlladura de llimona, l’anís, la matafaluga, el comí, la mantega i al final la vostra massa fermentada. Pasteu bé una estona i segons com la veieu acabeu de fer-ho a mà.
Deixeu reposar de nou aquesta massa deu minuts més.

Després partiu-la per la meitat i de cada tros, feu-ne una “butifarra” d’uns 4 centímetres de gruix. Marqueu la mida dels borregos amb un ganivet i torneu a deixar reposar les masses fins que doblin el seu volum.

Quan ja estiguin inflades,  col·loqueu-les a la safata del forn i els enforneu sempre a una temperatura constant de 180º durant 15-20 minuts (depenent dels vostre forn).
Un cop cuits els traieu del forn i els deixeu refredar per després partir-los
i tornar-los a enfornar per torrar-los. El temps i el torrat al vostre gust, a mi m’agraden torrats però no cremats, aquesta és l’avantatge de fer-los a casa!
Avui he gaudit un munt fent-los i encara més menjant-los.

La recepta d’avui va especialment dedicada a les “nenes” de Sant Miquel i del “Llull” i les engresco que facin aquesta recepta perquè sembla laboriosa però senzilla i “resultona”.
Si en voleu fer per l’esmorzar dels menuts, només cal que prescindiu de l’anís. Amb les granes de comí i la matafaluga en tindreu prou.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...